Castelldefels acull la inauguració del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya

El 14 de juny es farà el tret de sortida a la 3a edició del festival impulsat per CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

S’han programat sessions i activitats per les quatre demarcacions catalanes fins al desembre, a una quinzena de municipis.

3a edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (Fons Català, 2024)

El cinema africà arriba a les pantalles de Castelldefels el pròxim 14 de juny, a les 18:30 h, amb l’acte d’inauguració de la tercera edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), una iniciativa impulsada per l’entitat CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’esdeveniment, que tindrà lloc a la Biblioteca Ramón Fernández Jurado, comptarà amb la participació de Ramon Amador, regidor de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Castelldefels; David Minoves, director del Fons Català; Sebastián Ruiz-Cabrera, president de CinemÀfriques i coordinador del FICAC; i Karamba Badji Sane, de l’Associació Oudiodial, amb la projecció del film Marcher sur l’eau (2021) i un debat posterior dinamitzat pels representants de CinemÀfriques i Oudiodial.

El FICAC és un projecte pioner al nostre país que va néixer l’any 2022 amb la clara vocació de
convertir-se en una cita clau per conscienciar sobre la necessitat de canviar la imatge que es projecta del continent africà a través de les seves cinematografies. La iniciativa té com a objectiu convertir-se en un espai d’entreteniment i difusió que, a través del cinema, faci florir el vell mantra que emfatitza en què la cultura serveix per a modelar la consciència, connectar-se i articular-se amb el teixit cultural, educatiu i social i, especialment, amb les diàspores africanes a Catalunya.

Algunes de les sessions aniran acompanyades de debats temàtics on hi participaran els directors i directores de les pel·lícules i els seus protagonistes, a més de persones referents del teixit social català en els contextos que tracten els films.

La segona ciutat que acollirà el FICAC és Tarragona, que començarà el 26 de juny un cicle de 4 sessions a l’Espai Jove La Palmera. Les projeccions aniran acompanyades de debats i activitats culturals amb referents com l’activista Afropoderosa, el periodista Xavier Aldekoa, o la directora de la pel·lícula Contes de la ciutat accidental (2021), Maimouna Jallow; o representants d’entitats com l’Associació Indivisibles, l’Associació Afrobeats Tarragona, i l’Associació de Dones Africanes de Tarragona.

El festival és itinerant i, per primer cop, estarà present a les quatre capitals de província. Fins al desembre, passarà per un total de 15 municipis: Barcelona, Cambrils, Castelldefels, Girona, La Bisbal d’Empordà, Lleida, Lloret de Mar, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Olot, Reus, Salt, Tarragona, Torelló i Vilafranca del Penedès.

L’edició 2024 compta amb la incorporació de 10 noves produccions entre documentals, ficcions i curtmetratges, que s’uneixen als més de 25 films del catàleg, en què hi ha representats més de 15 països del continent africà.

Migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental.

Les pel·lícules que es presentaran al FICAC estan categoritzades en quatre eixos temàtics: migracions, colonialisme, feminismes i emergència ambiental. L’objectiu és donar al públic diferents perspectives de les realitats que dibuixen la vida al continent i posar sobre la taula les noves mirades i narratives del cinema d’autoria africana, fet també des de les seves diàspores.

El primer eix, migracions, encara el repte de representar la migració de manera positiva, i busca, amb les pel·lícules seleccionades, fer visible les dues cares de la migració, l’anada i també, la tornada; a més de posar l’èmfasi en les seves causes a través de la veu dels seus propis protagonistes. Ho aconsegueix a través de pel·lícules com el curt Bablinga (2019), que mostra el retorn a Burkina Faso d’en Moktar des de França; o La vie de château (2017), una comèdia sobre la vida dels immigrants africans a una metròpolis com París.

El segon eix convida a revisar el passat i a endinsar-se en les memòries colonials i postcolonials per entendre la realitat africana actual. El film Diners, Llibertat. Una història del franc CFA (2023) explica com aquesta moneda introduïda als anys 60 continua vinculada -centrada en l’euro- i exercint un paper important en la desestabilització i l’estancament de les economies nacionals de la regió. La pel·lícula Mami Wata (2023)) també tracta l’amenaça pel control del poder extern a un poble coster, on dues germanes hauran de lluitar per retornar el poder a una deessa sirena a la terra.

El tercer eix aborda les mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere i reflexiona sobre les tensions entre tradició i modernitat, i els rols de gènere. All the colour of the world are between black & white (2023) es presenta per primer cop en català i explora una Lagos a través de la relació entre en Bambino i en Bawa, que reflexiona sobre les màscares que oculten les nostres identitats. Freda (2021) se situa a Haití, el territori on es va desenvolupar la primera revolució negra, i exposa la imposició de la resiliència en un context on les desigualtats, la falta d’oportunitats, la corrupció i els abusos són els principals detonants de la violència.

Finalment, el quart eix sobre emergència ambiental qüestiona el nostre model de consum i convida a actuar per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Dins d’aquest àmbit temàtic es projectaran Marcher sur l’eau (2021), que manifesta les converses internes de les habitants d’una aldea del Níger, que han de recórrer molts quilòmetres diàriament en la cerca d’aigua; o Aya (2021), on la seva protagonista veu com la pujada del mar amenaça la seva llar i, per tant, la seva permanència a l’illa de Lahou.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *