A la França dels 80, la Sira, mare malinesa, defensa parlar soninké a casa malgrat la pressió de l’escola per “normalitzar-se”. El curt retrata els xocs petits —i constants— de la vida quotidiana: notes a l’agenda, reunions amb mestres, comentaris benintencionats que qüestionen el valor de la llengua d’origen. Amb gestos íntims i una posada en escena propera, el film reivindica la transmissió afectiva i el poder simbòlic de les paraules amb què criem.